Per què ens costa tant comunicar-nos?
Encara que la comunicació és una habilitat que fem servir diàriament des de petits, a vegades se sent com un desafiament insuperable. Un desacord amb un company, un malentès amb un ésser estimat, o una tensió sobtada en una amistat de anys poden aparèixer en les nostres relacions sense importar quant ens esforcem.
Comunicar-se pot ser particularment difícil en situacions noves, com conflictes inesperats, canvis incòmodes o contextos socials desconeguts. A això s'afegeix el fet que en tota comunicació intervenen almenys dues persones, i no podem llegir la ment ni predir les reaccions dels altres.
Tots aquests factors fan que la comunicació sigui una tasca intimidant. No obstant això, per a les persones que han patit un trauma, aquest desafiament és encara més gran.
Com el trauma del passat afecta les relacions actuals
Les nostres experiències de la infantesa i adolescència defineixen en gran mesura com ens relacionem d'adults. El trauma pot alterar significativament la manera en què ens veiem a nosaltres mateixos, als altres i a les relacions. Això es deu al fet que el trauma afecta el nostre sentit de seguretat i autoestima, elements clau per interactuar amb altres persones.
Un esdeveniment traumàtic no només canvia l'autopercepció; també pot impactar la manera en què el cervell processa la informació i les senyals socials. Les persones amb trauma sovint vivim en un estat de hipervigilància, cosa que ens dificulta concentrar-nos en el que els altres diuen. També podem interpretar erròniament les senyals no verbals en les nostres interaccions diàries. Amb el temps, aquestes barreres poden tensar les nostres relacions, la qual cosa al seu torn limita la possibilitat de construir els llaços de confiança necessaris per sanar.
La influència de les emocions en la comunicació
Els supervivents del trauma podem experimentar emocions intenses i persistents com l'ansietat, la ira o la depressió. Aquests estats emocionals no només influeixen en com ens comuniquem, sinó també en la freqüència amb la qual ho fem. Això pot manifestar-se en silencis prolongats, interrupcions freqüents o retard en respondre missatges.
A vegades, aquestes emocions dominants poden portar-nos a converses tenses o a interaccions que se senten "unilaterals". Sovint som conscients d'aquests patrons i sentim una profunda vergonya, desitjant poder canviar, però sense saber com. Això pot acabar generant sentiments d'aïllament i solitud.
Exemples de patrons de comunicació
Aquí hi ha alguns exemples de com experimentem aquests desafiaments. T'identifiques amb algun d'ells?
- "Durant molt de temps, em va costar dir que no, fins i tot si no volia fer alguna cosa".
- "Em resisteixo a expressar les meves opinions. Si detecto la més mínima crítica, em tanco i m'allunyo".
- "Solia reprimir les meves emocions fins que explotava i les descarregava en els meus amics. Se sentien aclaparats i a vegades deixaven de respondre'm".
- "La meva parella em diu que necessito escoltar més. Ho intento, però crec que no se'n nota".
- "Quan conec gent nova, em poso ansiós i divago. És difícil connectar amb els altres, i això afecta la meva feina".
- "L'abús als 14 anys em va omplir de por. Vaig lluitar contra ell convertint-me en una persona intimidant i combativa. Em n'adono que em protegía de persones en les quals no confiava, però ara torno a aquest 'mode de lluita' sense voler-ho".
