Què és un flashback?
Les nostres ments tenen una capacitat sorprenent per recordar, però en el cas del trauma, aquesta habilitat pot semblar una maledicció. Quan experimentem esdeveniments amb emocions intenses (por, angoixa, dolor), els nostres cervells poden emmagatzemar aquests records d'una manera que ens permet accedir-hi ràpidament per ajudar-nos a evitar situacions similars en el futur.
Quan aquests records tornen de manera sobtada, involuntària i intrusiva, s'anomenen flashbacks. En altres paraules, un flashback és la «reexperimentació intrusiva d'experiències traumàtiques en el present».
Tot i que la causa neurològica exacta no està clara, els flashbacks poden ser molt perturbadors i interferir greument en el benestar de les persones que els pateixen.
Com se sent un flashback?
Els flashbacks s'experimenten de moltes maneres diferents. Algunes persones supervivents els descriuen com a imatges o sons repetitius que apareixen de sobte. Altres reviuen l'esdeveniment tan vívidament que tenen dificultats per distingir el record del que està passant en el present.
Per a la majoria, un flashback és una experiència angoixant. Sovint s'activen per certs estímuls i poden provocar altres símptomes com ara atacs de pànic o dissociació. Els flashbacks poden deixar una persona amb por, ansietat, vergonya o incertesa sobre com evitar que tornin a passar. Sigui quin sigui el resultat, aquests records recurrents són un recordatori constant del dolor que encara arrosseguen.
La relació entre els flashbacks i el trauma infantil
Es muy común que las personas que han sufrido trauma infantil experimenten flashbacks, incluso años És molt comú que les persones que han patit un trauma infantil experimentin flashbacks, fins i tot anys després que el trauma hagi cessat. Això és perquè el trauma continua afectant el cervell, mantenint el sistema límbic (la part del cervell que busca seguretat i evita el dolor) en un estat d'hipervigilància.
Aquesta hipervigilància va començar durant el trauma, quan el sistema límbic intentava protegir el nen. Des de llavors, ha estat en alerta màxima, buscant qualsevol senyal de perill. Quan associa un detall del present amb un record traumàtic, pot desencadenar una resposta de lluita, fugida o paralització.
En aquests moments, el record és tan vívid que el sistema límbic associa les sensacions del passat (la vista, el so, l'olor) amb les del present. El lòbul frontal (la part analítica del cervell) té dificultats per comunicar-se i separar el passat del present. El resultat pot ser un flashback, en què el record sembla que està passant en temps real.
A causa d'aquesta naturalesa perturbadora, els supervivents poden viure amb nivells d'ansietat elevats, evitant llocs o situacions per por d'un altre flashback.
