Què és la depressió?
Una boira, una ombra, un gran pes o un buit. Així és com moltes persones han descrit la depressió, una de les afeccions de salut mental més comunes. Malgrat la seva alta prevalença (més de 264 milions de persones la pateixen a tot el món, segons l'Organització Mundial de la Salut), aquells que la sofreixen sovint se senten sols i creuen que ningú pot entendre el seu dolor.
Això és cert en part, ja que no hi ha dues experiències de depressió idèntiques, cada persona la viu a la seva manera. Per exemple, la Gina podria ser incapaç de llevar-se del llit, mentre que la Carla fa excessiva activitat física per escapar dels pensaments de vergonya. La Marta pot sentir-se paralitzada per la desesperança i l’autocrítica, mentre que el Carlos, en canvi, lluita per sentir alguna cosa.
Depressió reactiva vs. depressió clínica
La depressió reactiva (anteriorment coneguda com depressió situacional) és una emoció humana natural que tots experimentem. És una tristesa temporal que sorgeix com a resposta a esdeveniments com una pèrdua, una baralla o un canvi de vida. Amb el temps, i a mesura que ens adaptem a la nova situació, aquest estat d’ànim sol millorar; aquesta és la que jo tracto amb el meu mètode Reposact.
La depressió clínica és una condició més greu i prolongada. Va més enllà d’un simple baixó emocional i pot interferir amb la capacitat de la persona per funcionar en el seu dia a dia. De vegades, aquesta condició està lligada a desequilibris químics al cervell i sovint requereix un tractament més intensiu, com teràpia i medicació.
Encara que són diferents, ambdues poden coexistir. Un esdeveniment difícil pot desencadenar la depressió clínica o agreujar una que ja existia. En qualsevol cas, la depressió és una experiència real i dolorosa que afecta a milions de persones de totes les edats i orígens, i els seus efectes poden sentir-se aclaparadors i aïllants.
Símptomes de la depressió
Els símptomes de la depressió varien enormement, però els més comuns són un estat d’ànim baix i la pèrdua d’interès en activitats diàries. Altres indicadors comuns són:
- Sentiments d’autodepreci o inutilitat
- Falta d’energia o motivació
- Cambis en l’apetit o el son
- Dificultat per concentrar-se o prendre decisions
- Sentiment de buit o adormiment
- Dolors o molèsties cròniques
- Desesperança o profunda tristesa
- Deseig d’aïllar-se
- Sentir-se desconnectat de la realitat o de si mateix
- Pensaments suïcides*
*Nota: Si tens pensaments suïcides o d'autolesió, busca ajuda professional de seguida. Pots contactar amb el 024, la línia d'atenció a la conducta suïcida del Ministeri de Sanitat Espanyol.
Aquests símptomes poden ser una resposta a un esdeveniment recent, un símptoma d'un altre problema de salut mental, o una combinació d'ambdós. Si experimentes algun d'aquests símptomes de manera persistent, et puc acompanyar amb el meu mètode, però també és fonamental buscar l'ajuda d'un professional especialitzat.
La relació entre el trauma infantil i la depressió
Les investigacions indiquen que per als 30 anys, el 85% dels supervivents de trauma infantil experimenten algun problema de salut mental, i la depressió és un dels més comuns. Això es deu al fet que els efectes del trauma persisteixen en la ment i el cos, fins i tot en l'edat adulta.
El trauma pot ser tan aclaparador que el cervell el processa adormint les emocions complet
